L'AGORA
Joan Mesquida

MIQUEL LOPEZ CRESPI

L'exconseller d'Hisenda del Pacte de Progrés, senyor Joan Mesquida, ha afirmat de forma rotunda la seva oposició a l'ecotaxa i, com tants d'altres membres de l'esquerra oficial, aquella que amb els nostres vots va fruir de sous i poltrones, considera aquesta llei com un dels motius de la pèrdua de les eleccions el passat dia 25 de maig. Alguns dels «progressistes» de boqueta que ens han governat en la passada legislatura consideren el cobrament d'un euro per turista com una ferotge mostra de «radical i forassenyada lluita de classes». Dirigents del PSM també han fet declaracions en aquest sentit. Tot plegat, un panorama esperpèntic en fer-nos copsar de forma brutal la covardia d'alguns dels governants que han fet malbé l'experiència progressista.

Tots sabem els errors i mancances d'aquella llei. Però l'exconseller d'Hisenda no parla d'aquestes deficiències, de la manca d'un autèntic control en el cobrament a tots els turistes que ens visiten. Nombrosos sectors socials i els Verds d'Eivissa i Formentera ja ho van dir, uns en articles d'opinió, els altres en el Parlament. S'hauria d'haver lluitat per aconseguir cobrar l'ecotaxa en els ports i aeroports i, sobretot, en els ports esportius (que és per on entra una bona quantitat de visitants no controlats). I, també, no en mancaria d'altra!, s'hauria d'haver aplicat a tothom sense distinció, començant per exercir un rigorós control damunt l'oferta il·legal.

Joan Mesquida i tots els qui donen suport a les seves crítiques només consideren, malgrat sigui de forma inconscient, el problema de la «lluita de classes» generat en l'enfrontament del Govern amb la patronal hotelera, mai els errors que hem comentat. Tot plegat, la provada covardia dels governants que ajudàrem a pujar al poder, ens fa veure per enèssima vegada, com de lluny són ben sovint «els nostres» de les aspiracions populars. També ens fa recordar amb certa tristor tot aquell caramull d'articles que vàrem escriure, il·lusionats, encoratjant el president Antich a tirar endavant un impost que ens era necessari per a ajudar, amb els diners recaptats, a solucionar alguns dels problemes de medi ambient i preservació i territori que provoca, precisament, l'allau turística. Tothom recorda a la perfecció com en la passada legislatura s'establí un fort debat entre els sectors del PSOE que, coincidint amb la dreta i la patronal, no volien l'aplicació de l'ecotaxa (aquesta posició era encapçalada per Joana Barceló i Margarita Nájera, entre molts d'altres) i els partidaris d'aconseguir recursos per mitjà d'aquest sistema.

Determinats polítics autoproclamats «progressistes» se'n reien de les aspiracions populars i del desig dels sectors d'esquerra del Pacte. Si un dirigent d'un partit que diu esser d'esquerra considera abusives mesures tímidament progressistes com l'ecotaxa, ¿què el diferencia de la dreta? ¿Per quins motius, quan es fruïa de sous i cadiretes, no es feia públic el que ara s'explica? D'on surt tanta por a exercir d'esquerres? O és que, com més d'un suposa, aquesta casta de polítics són completament intercanviables? La gent del carrer diu (i demostra que en sap molt més que jo d'aquestes coses), que són molts els aprofitats que tant podrien ser del PP com del PSOE com del PSM o d'UM.

Una vegada més els espavilats, els especialitzats en la consecució dels substanciosos sous i privilegis que proporciona l'exercici del poder, s'han rigut de les aspiracions del poble, dels desigs i sentiments de l'esquerra autèntica de la nostra societat. Ara, quan la famosa «Operació Antich» del PSOE ja ha arraconat el PSM en llevar-li onze mil vots, resulta que l'autèntica política socialista és la de Bono, la de Castella-La Manxa.

Quin concret panorama de ó ofereix l'actual espectacle del PSOE illenc i espanyol! No és estrany que després de les batalles per mantenir-nos a l'OTAN, l'existència del GAL, Roldán i tots els Fileses coneguts, arribi el penós teatre barat de Madrid, Marbella i, ara mateix, Mallorca amb les constants declaracions d'uns polítics que només mostren el llautó cada vegada que obrin la boca. ¿A qui pot estranyar que amb tantes mancances i covardies la dreta hagi guanyat les eleccions del 25 de maig?