L'Obra Cultural Balear coordina
novament, com cada any, una de les accions
en defensa de la llengua catalana més
importants que es fan a les Illes: la
Cadena Humana per la Llengua i
l'Autogovern, que tendrà lloc el proper
dissabte 10 de maig. La cadena humana
començarà a les sis de l'horabaixa a la
plaça Major i finalitzarà a plaça de la
Llotja. Hi haurà «teca i festa» amb
l'actuació de Joan Bibiloni i Música
nostra.
Fins aquí la informació.
Però molta gent es demana si, un quart de
segle després de finida la dictadura,
encara s'ha de lluitar pel que és evident
(que diria Bertolt Brecht), és a
dir, per a preservació d'una cultura i unes
senyes d'identitat sempre amenaçades per
determinats poders i partits aliens a la
nostra història, als sentiments més
profunds del nostre poble. Per la meva part
pens que totes aquestes campanyes de
mobilització i conscienciació ciutadana són
extremament útils per a dinamitzar la
societat civil, per a no adormir-se en la
famosa «delegació de poders» que comporta
l'actual democràcia sorgida dels pactes amb
el franquisme reciclat. Tot el que sigui
actuar, participar en activitats cíviques,
crítiques amb el poder (qualsevol poder i
de qualsevol partit) és una medecina que
rejoveneix sempre el poble al qual molts
polítics professionals voldrien sempre
adormit, dòcil i amnèsic.
Però la
situació de la llengua catalana, malgrat
els avenços aconseguits, és prou greu per
haver d'estar sempre alerta i vigilants amb
els polítics que ens governen (i sovint ens
malgovernen!). L'escriptor Enric
Larreula, autor del llibre Dolor de
llengua (Edicions 3 i 4), diu que el
català «està en procés avançat de
substitució pel castellà» i, molt
preocupat, assegura que «hem perdut el món
econòmic, el de la joventut, que és el més
terrible, i hem perdut la capacitat
d'integrar la gent que ve de fora».
El comunicat que ens convoca a la magna
manifestació de dia 10 de maig reconeix
que, a les Illes, el Pacte de Progrés, dins
el camp de la preservació de la nostra
llengua, ha representat un canvi positiu.
Abans, amb el PP, s'aprovaven normatives,
com el decret 100 d'ús del català a la
funció pública, o el Decret de Mínims
d'ensenyament en català que no s'aplicaven
com pertocava a conseqüència que els que
els havien d'aplicar no hi creien. Tot això
ha mudat. La gestió del conseller
d'Educació Damià Pons i del director
general de Política Lingüística, Joan
Melià, ha estat remarcable i s'han de
reconèixer les coses positives que han fet.
Ben cert que sense la tasca eficient
d'aquests dos homes i el seu equip de
col·laboradors la reculada de l´ús social
de la llengua catalana encara hauria estat
més terrible.
La Diada per la
Llengua i l'Autogovern que convoca l'OCB
hauria de ser, a uns dies de les eleccions,
un punt d'inflexió important i molt
necessari. Es tracta de fer arribar un clar
missatge als nostres polítics i dir-los que
no n'hi ha prou amb el que fan per servar
la llengua, que la lluita per preservar les
nostres senyes d'identitat requereix encara
més esforços i més compromís militant.
Malauradament el PP, malgrat el
tarannà constructiu i de normalització de
dirigents com Jaume Font, batle de
sa Pobla, posa traves en la tasca de
conservació de la llengua catalana. Lluny
de veure actitud clares i decidides com les
de l'Ajuntament de sa Pobla en suport de la
llengua, existeixen uns polítics de dreta
que han apostat decididament per fer del
castellà la nostra llengua exclusiva,
malgrat l'Estatut reconegui l'oficialitat
del català.
A l'actitud, diguem-ne
«bel·licista» del PP contra el que està
fent el Govern del Pacte de Progrés,
s'hauria d'afegir l'actitud sovint covarda
de molts catalanoparlants que, en sentir
una altra llengua, no saben defensar el
català. El web de «Racó Català» explicava
el 12 de desembre del 2002: «Ens hem
acostumat a canviar automàticament al
castellà davant els estrangers i fins i tot
els castellanoparlants del país. Ja n'hi ha
prou de sentir-nos mal educats pel fet
d'utilitzar la nostra llengua a casa
nostra. Això és esquizofrènic.» L'OCB ens
recomana ser molt exigents amb els
candidats de partits del Bloc de Progrés i
alhora que es denuncia l'actitud sectària
del PP, estar vigilants amb qui només de
boqueta diu defensar la llengua .