La iniciativa del Gremi d'Editors, el
Consell Insular i l'Associació d'Escriptors
en Llengua Catalana encetada l'any 1997 amb
el viatge de Damià Pons, Francesc Moll,
Tomeu Fiol, Xesca Ensenyat i qui signa
aquest article a Barcelona anava en la
línia d'acostar els nostres autors als
lectors del Principat. En Damià Pons,
aleshores Conseller de Cultura del CIM, era
ben conscient de les dificultats per a
bastir un «mercat comú» de la cultura
catalana.
La iniciativa del CIM, de
l'AELC i del Gremi d'Editors anava enfocada
a donar a conèixer al públic del Principat
la feina de les editorials mallorquines i,
més concretament, ajudar a rompre
l'aïllament entre els territoris de parla
catalana. Damià Pons i Francesc Moll
recordaren en diverses trobades amb els
periodistes que, per exemple, l'any 1996,
la desena llarga d'editorials mallorquines
editaren uns quatre-cents títols, dels
quals dos-cents cinquanta van ser en
català, cent en castellà i cinquanta en
altres llengües. Cada any es constata que
la presència i difusió d'aquesta producció
al Principat és pràcticament nul·la. Els
membres de l'expedició de polítics,
escriptors i editors mallorquins
analitzaren la situació d'esquarterament de
la nostra cultura i els problemes
d'incomunicació cultural. Per a editors,
escriptors i polítics aquesta situació fa
que la feina dels més de seixanta autors
illencs de l'AELC i la feina de més de deu
editorials mallorquines sigui pràcticament
desconeguda al Principat, País Valencià i
Catalunya Nord.
El diari Avui
(5-VI-97) recollia, en una crònica del
periodista Ignasi Aragay, les
declaracions dels intel·lectuals
mallorquins: "Les causes [del
desconeixement de la producció literària
illenca al Principat] són diverses.
D'entrada, hi ha la saturació general de
les llibreries per la constant allau de
novetats. També pesa la debilitat
empresarial d'unes editorials autòctones
que sovint no passen de ser empreses
familiars. En català, les més fortes són la
tradicional Moll (40 títols a l'any) i la
jove Di7 (25). Toni Pons, editor de
Di7, dóna la visió optimista: 'No fem
tiratges menors de 1.000 exemplars i un 40%
de les nostres vendes les fem a Catalunya i
València'.
Com s'explicava en la
crònica «Desembarcament literari de
López Crespí, Ensenyat i Fiol a
Barcelona» publicada en Diari de
Balears: «No existeix una
correspondència en la circulació de
projectes culturals entre Catalunya i les
Illes Balears. Aquesta seria la conclusió
dels discursos que el president de la
Comissió de Cultura i Patrimoni del Consell
Insular de Mallorca, Damià Pons, i Francesc
Moll, president del Gremi d'Editors de
Mallorca, pronunciaren en una roda de
premsa a la Cambra del Llibre de Barcelona.
Mentre, la nostra Comunitat Autònoma rep
grans quantitats de llibres i escrits
procedents del Principat».
En el
diari Avui i sota un gran titular
que deia «Els editors de les Illes volen
una política comuna de promoció del llibre
en català» es deia: «Francesc Moll
considera que és necessari trencar l'actual
situació per la qual els escriptors que
viuen, treballen i editen a les Balears són
pràcticament desconeguts pel públic català.
Segons Moll, 'l'important seria que es
pogués editar amb les mateixes
possibilitats de difusió per a tothom'. El
responsable de l'Editorial Moll creu que la
Generalitat catalana hauria d'exercir de
'cap i casal' d'aquesta política comuna».
D'aquell viatge a Barcelona record a
la perfecció les assenyades intervencions
que va fer Damià Pons. En Damià, com va
recollir la premsa de Barcelona en el seu
moment, no tengué pèls en la llengua a
l'hora de criticar la manca de sensibilitat
de les autoritats polítiques del Principat
en el moment d'establir, ampliar i
consolidar vincles de tota mena amb les
altres terres catalanes. El poeta i
empresari hoteler Tomeu Fiol ho
deixava ben aclarit en unes declaracions
fetes a El País: «Existe una
marginación cultural de las Islas Baleares.
Los escritores insulares nos sentimos
marginados por la metrópoli [Barcelona]».
La iniciativa de l'AELC i de Damià
Pons ens va permetre rompre, per un dia, el
mur de silenci que sovint hi ha en relació
amb els autors i les obres que no
s'escriuen a Barcelona.
