De tots els avantprojectes de programa
electoral per a la batlia de Palma potser
un dels que més m'ha cridat l'atenció ha
estat el del PSM i el del jove candidat
Pere Muñoz. I, més concretament, la
seva proposta de «Pacte amb la ciutadania
2003-2007».
La participació és un
dret fonamental de la ciutadania encara
molt poc desenvolupat a la ciutat de Palma.
Caldria que tots els partits unificassin
esforços per acostar més els ciutadans a la
seva institució més propera. En nombrosos
articles ens hem manifestat sempre
contraris a la privatització política, a la
desaparició del paper polític dels
ciutadans a favor d'altres poders no
legitimats democràticament, a la reducció
de la política als espais
institucionals.
L'altre dia, en un
dinar amb el director general de cultura,
aquest m'explicava la seva voluntat
d'ampliar, en cas de ser elegit batle de
Palma, l'actual status democràtic que ell
considera encara insuficient. La seva
proposta de participació, la iniciativa de
Pacte amb la Ciutadania, va en la línia
d'aturar l'absentisme electoral.
Aquesta concepció oberta i plural
vers una nova cultura democràtica, aquest
esforç que representa provar de vèncer un
quart de segle d'inèrcies, em va semblar
molt positiu en un jove que no havia viscut
a transició. Recordem que Pere Muñoz
Perugorria va néixer a Ciutat el 5 de juny
de 1971 i, per tant, tan sols tenia sis o
set anys quan els militants d'esquerra
d'aquell temps pugnàvem per concretar un
projecte molt semblant. Parl de l'Assemblea
Ciutadana, un organisme creat sobretot,
perquè les entitats ciutadanes (inclosos
els partits polítics), duguessin a terme
una tasca de control damunt les
institucions i, especialment, sobre el
darrer ajuntament no electe de Palma.
L'Assemblea Ciutadana va ser impulsada per
partits del tipus MCI, OEC, PSM i
independents. També hi havia gent del PCE i
del PSOE. Però aquests entenien la
«democràcia» d'una forma solament
institucional: el poder dels partits damunt
els ciutadans. La participació ciutadana
mitjançant una Assemblea (que arribà a
arreplegar 32 organitzacions de la societat
civil) els atemoria. PCE i PSOE
consideraven «perillós esquerranisme
forassenyat» aquest tipus de control
democràtic. Aleshores jo militava en l'OEC.
En Jaume Obrador i en Francesc
Mengod coordinaven tota la intervenció
dels militants del partit que treballaven
per enfortir aquell experiment de
participació activa. Per part d'altres
organitzacions hi anaven Ginés
Quiñonero, Joana Roca i Rosa Bueno,
entre d'altres. Finalment, com explica molt
bé la 'Gran Enciclopèdia de Mallorca',
varen ser les divergències entre PSOE-PCE i
l'esquerra revolucionària de les illes la
que va fer entrar en crisis l'Assemblea
Ciutadana.
Com deia de bon
començament, la defensa que fa Pere Muñoz
dels Drets de la Ciutadania (el dret a la
informació, el dret a la participació, el
dret de petició i el dret a la iniciativa
ciutadana), m'han fet recordar aquells
temps de lluita en defensa del control
democràtic dels ajuntaments.
Pere
Muñoz m'explicava, parlant del seu
programa, que vol que aquesta nova
Assemblea Ciutadana sigui el màxim òrgan
consultiu i de participació de l'Ajuntament
i hauria d'estar format per les entitats
més actives i representatives de Palma i
les institucions. Evidentment seria
presidida pel batle de Ciutat i la
finalitat de l'Assemblea, a més de fomentar
al màxim aquesta necessària participació
dels ciutadans, consistiria en assessorar
l'Ajuntament; conèixer i emetre opinió
sobre els pressuposts municipals; debatre i
emetre opinió sobre qualsevol projecte
municipal que ho demani un 20% de
l'assemblea; fer propostes de punts de
l'ordre del dia del Ple de l'Ajuntament de
Palma i, dins d'aquesta línia, proposar
iniciatives ciutadanes, sol.licitar la
convocatòria d'audiències, impulsar
processos participatius, consultes,
referèndums populars...
Pens que tot
el que sigui el foment de l'associacionisme
ciutadà és de vital importància per a la
consolidació democràtica. A part del dret
inalienable d'anar a votar cada quatre
anys, el poble té dret a rebre suport
municipal per a la millora de les seves
associacions i tenir un determinat poder de
decisió sobre la gestió que fan els
polítics professionals.
