Posteriorment a la concessió del premi
Miquel Martí i Pol 2002 de la Universitat
Autònoma de Barcelona vaig saber que, entre
els prestigiosos membres del jurat, hi
havia un escriptor que sempre he admirat:
David Jou. Va ser precisament la lectura
d'un llibre de David Jou, el titulat «Els
ulls del falcó maltès», publicat en la
prestigiosa col·lecció de poesia "La
Balenguera" de l'Editorial Moll, el que em
decidí a provar d'ajuntar nombrosos poemes
dedicats al cinema que eren dins les meves
carpetes.
David Jou explicava en el
pròleg del seu poemari «Els ulls del falcó
maltès» el repte d'escriure aquest llibre:
«Quina invitació i quin repte -i quin
divertiment, també-, intentar convertir en
paraula les impressions produïdes per
algunes de les pel·lícules que més ens han
impressionat! L'expressivitat o la bellesa
dels actors i les actrius, el ritme de les
escenes, l'organització dels plans, el
magnetisme de les imatges, la sorpresa dels
punts de vista, l'evocació d'ambients, la
creació d'atmosferes intentíssimes...quina
mina riquíssima d'inspiració! Però no pas,
tan sols, com a referència indirecta a la
vida, sinó com a camins de penetració en
alguns aspectes de la vida mateixa -l'amor,
el desig, l'angoixa, la por- que queden
posats al descobert en les escenes més
reeixides».
La lectura d'alguns
poemes veritablement remarcables de «Els
ulls del falcó maltès» , va ser útil per
animar-me en la tasca d'anar bastint «Temps
moderns: homenatge al cinema».
David Jou (Sitges, 1953) és un autor català
de reconegut prestigi i obra consolidada
que, d'ençà aquell primer premi literari,
el Martí Dot 1976 amb Diminuta imatge, ens
ha ensenyat a estimar encara més la nostra
llengua, el nostre país, el complicat món
de l'ofici d'escriptor. En la seva poesia
ha explorat especialment les temàtiques
científica, religiosa i mediterrània, i
noves formes poètiques amb un fort
component visual, inspirades en formes de
la natura.
Joan Triadú (Avui,
21-IX-1989) va dir de David Jou:
«Transfiguracions [...] és un dels llibres
a tenir més en compte a l'hora de fer un
repàs, de Nabi ençà, de la poesia de tema
religiós de la literatura catalana». I
Vinyet Panyella (23-III-1997) escrivia:
«L'espai literari de David Jou abasta tots
i cadascun dels referents que, procedents
de qualsevol àmbit intel·lectual ha volgut
incorporar al seu propi bagatge. Abasta tot
un cosmos format per escriptors i filòsofs.
Abasta ciutats. Abasta paisatges, paisatge
reals, paisatges virtuals, paisatges
interiors».
L'obra poètica de David
Jou és una de les més sòlides dels Països
Catalans i compta amb llibres fonamentals
Com ens explica ell mateix: «Tinc una certa
facilitat pel pensament abstracte, cosa que
m'ha fet decantar per una poesia més aviat
metafísica, en la qual conflueixen la
ciència i la religió, dues maneres per a mi
fascinants de veure el món i la vida. Tinc
una profunda estimació pel paisatge de
Sitges, al qual em sento molt arrelat i que
és per mi un microcosmos poètic on ressonen
molts ideals mediterranis. També he tractat
en els meus poemes el temps, l'amor, la
creació poètica i el cinema.
Pel que
fa als aspectes formals, he perseguit,
l'escriptor afirma haver explorat «formes
relativament inusuals, amb un fort
component visual-influència, potser de
Mallarmé i en tot cas del tipògraf Lluís
Jou, oncle avi meu-, inspirades sovint en
les formes de la natura o en teories de la
física i de la biologia».
