L'escriptor i historador Antoni Nadal
ha publicat un petit opuscle titulat «El
teatre mallorquí del segle XX». Aquesta
obra és una interessant aportació al
coneixement del nostre fet teatral ja que,
excepció feta de les aportacions de Gregori
Mir, Josep Maria Llompart, Jaume Vidal
Alcover, Gabriel Janer Manila, Josep Massot
i Muntaner i Joan Mas i Vives no teníem a
l'abast una síntesi com la que ara ens
ofereix «Documenta Balear».
En els
capítols «L'entrebanc franquista
(1936-1975)» (pàgs. 18-31) i «La represa
del procés de normalització (1975-2000)»
(pàgs. 32-42) podem constatar algunes de
les dificultats històriques dels autors
mallorquins contemporanis per poder arribar
al seu públic.
D'una manera
sintètica, Antoni Nadal ens descriu
l'evolució d'una societat gens receptiva a
les obres dels seus autors més avançats.
Nadal ens parla dels mallorquins «de
Barcelona», és a dir, d'aquells autors que,
amb problemes per representar a Mallorca
havien de provar sort a la capital del
Principat.
En l'opuscle abans
esmentat trobam informació de l'aventura
barcelonina de Blai Bonet, Baltasar Porcel,
Joan Soler, Xesc Barceló i Alexandre
Ballester.
Joan Soler, guanyador de
nombrosos premis i autor compromès amb les
idees d'alliberament de les classes
populars, resta encara sense estrenar.
Alexandre Ballester, estrenat a
València, Barcelona i nombrosos indrets
dels Països Catalans s'ha vist quasi
completament silenciat en aquests darrers
vint-i-cinc anys de democràcia.
Xesc
Barceló, com diu Antoni Nadal, «ha hagut
d'esperar fins a l'any 2001 per veure
estrenada una obra seva a Mallorca».
Jaume Vidal Alcover també ha estat
rebutjat per la societat illenca... No
parlem de les dificultats per donar a
conèixer alguna de les obres de l'autor que
signa aquest article! La lectura de
l'interessant llibret d'Antoni Nadal m'ha
fet recordar trenta anys de lluita intensa
(i sovint ignorada) per a provar de remoure
el nostre somort panorama teatral.
L'any 1976 vaig publicar «Autòpsia a
la matinada», obra d'un sol acte escrita en
homenatge a l'estudiant Enrique Ruano
assassinat per la dictadura franquista
l'any 1969. «Autòpsia a la matinada»
obtingué el «Premi Bartomeu Ferrà-Ciutat de
Palma 1974».
L'any 1985 vaig
aconseguir editar «Homenatge
Rosselló-Pòrcel» (que guanyà el «Premi
Ciutat d'Alcoi 1984»). Una obra
essencialment experimental que vol jugar
amb la veu dels personatges, amb la música,
el cinema, la mímica i els efectes
sonors.
«Ara a qui toca?» guanyà el
«Premi Carlos Arniches 1972» en llengua
catalana i va merèixer crítiques elogioses
de Ricard Salvat i José Monleón.
«Ara, a qui toca?» escrita en la
línia de «Autòpsia a la matinada», va ser
definida com a síntesi del teatre de
l'absurd francès i de l'èpica brechtiana.
La temàtica de l'obra gira en torn dels
fills dels republicans que comencen la
lluita per la llibertat a partir dels
seixanta.
El passat any 2000 es va
poder publicar «Acte Únic», «Premi Teatre
Principal-Consell Insular de Mallorca de
Textos Teatrals 1987». L'escriptor Miquel
Mas ha definit «Acte Únic» com una de les
obres de teatre mallorquines més valentes
que s'hagin escrit mai, un «deliberat atac
multiangular» contra la mediocritat
regnant.
L'any 1975 vaig tenir la
sort de guanyar el «Premi Especial Born de
teatre» (el més important dels Països
Catalans) amb Les Germanies, una
obra-col·lage amb documents històrics,
cançons, poesia, dispositives i documentals
que vol donar notícia de la lluita del
poble mallorquí en defensa de la llibertat.
L'obra «Atzucac» obtingué el «Ciutat
de Granollers 1990». «Atzucac» ofereix un
espectacle on la llengua, els jocs de
paraules i la poesia en són els
protagonistes. Molt propera a certs
plantejaments de Ionesco i Becket,
«Atzucat» significa una autèntica proposta
de renovació del teatre modern a les Illes.
«El cadàver», va ser estrenada el 30
de maig de 1996 al Teatre Principal de
Palma per la companyia «Taula Rodona», sota
la direcció d'Adolfo Diez i, el 7 de
setembre de 1998 al Teatre Centre de
Girona, sota la direcció de Teresa Gelpí.
L'obra va ser publicada l'any 1998.
El 21 de març de 1999 «El cadàver»
va ser estrenada a Barcelona dirigida també
per Teresa Gelpí.
Posteriorment i
amb l'obra Els anys del desig més ardent
(2000) vaig obtenir una beca del Consell de
Mallorca per a la creació de textos
teatrals en llengua catalana.
Altres
obres encara inèdites són: «Dones en
guerra», «Els darrers dies de George Sand»
i «L'amagatall» (adaptació de la novel·la
L'amagatall que va ser galardonada amb el
premi de novel·la «Miquel Àngel Riera
1998»).
