Josep Massot i Muntaner acaba de
publicar una nova i
important
aportació a la nostra
història més recent. Es tracta del llibre
Aspectes de la guerra civil a les Illes
Balears. En el capítol «La literatura de la
guerra civil a Mallorca» (pàgs. 277-340)
trobam informació detallada de la majoria
d'escriptors mallorquins que han escrit
novel·les, poemaris i obres de teatre
relacionades amb el conflicte bèl·lic i la
repressió contra el poble
mallorquí.
Josep Massot i Muntaner
analitza a fons algunes de les obres
cabdals de Blai Bonet parant especial
esment en El Mar (1958),
Haceldama (1959) i Judas i la
primavera (1963). La influència de la
guerra civil també es fa evident en
diverses novel·les de Baltasar Porcel:
Solnegre (1961), La lluna i el
Cala Llamp (1963), Els escorpins
(1965)... Posteriorment s'analitzen les
aportacions de Gabriel Janer Manila,
Gabriel Cortès, Llorenç Capellà i Maria
Antònia Oliver. De Gabriel Janer Manila
destaca la importància de L'abisme
(1969) i Els alicorns (1972). Massot i
Muntaner situa Janer Manila i Llorenç
Capellà (a diferència de Blai Bonet i
Baltasar Porcel) com a escriptors que
pertanyen a «famílies de vençuts».
Recordem que Pere Capellà (el pare
de Llorenç Capellà) va ser oficial de
l'exèrcit de la República i lluità en el
front de Madrid contra el feixisme. La
novel·la de Llorenç Capellà El pallasso
espanyat (1972) descriu mitjançant una
sèrie de cartes el món dels presoners
republicans. Referències sobre la guerra
civil es troben també en Cròniques de la
molt anomenada ciutat de Montcarrà
(1972) de Maria Antònia Oliver i en Miquel
Àngel Riera.
En l'apartat «El cicle
de guerra de Miquel Àngel Riera» Massot i
Muntaner ens descriu el ressò dels fets de
1936 en Morir quan cal (1974) «la primera
novel·la que tracta de cap a cap de la
guerra a Mallorca», en paraules de
l'estudiós de Montserrat. També trobam
informació d'Antoni Mus López (un escriptor
injustament oblidat per tota la colla
d'«exquisits» i menfotistes que pugnen per
controlar l'orientació de la nostra
literatura). Antoni Mus era fill del
president d'Esquerra Republicana a Manacor
(i per tant va ser detingut i sotmès a
maltractaments). D'aquí la força d'obres
com Les denúncies (1976) i
Bubotes (1978). En Les denúncies ja
llegirem, en el moment de la seva aparició,
un conjunt de narracions que feien
referència ben concreta a la dura repressió
contra el poble i contra l'esquerra. Massot
i Muntaner destaca els contes El clot
dels fems, El soterrani, En Melcion i sa
cussa...
Hi ha una menció
especial per a un llibre de Miquel Mas
titulat Massa temps amb els ulls
tancats (1976).
Altres autors que
han escrit novel·les referents (o sota la
influència de la guerra civil) són:
Antoni-Lluc Ferrer amb les obres Dies
d'ira a l'illa (1978), Adéu, turons,
adéu (1982); Miquel Ferrà Martorell
amb El misteri del Cant Z-506
(1985), No passaran! (1985), La
guerra secreta Ramon Mercader (1987) i
10 llegendes de la guerra civil
(2001).
També es destaca Morts de
cara al sol de Joan Pla i les novel·les
d'Antoni Serra Més enllà del mur
(1987), Carrer de l'Argenteria,
36 (1988) i la narració
L'afusellament, Premi Recull 1972.
Es recorda igualment a Josep M. Palau i
Camps, un escriptor que visqué directament
la guerra.
Posteriorment, després de
citar la novel·la per a adolescents de
Miquel Rayó El camí del far, situa
l'obra Pere Morey Servera i el llibre
Mai no moriràs, Gilgamesh! (1992)
per parlar posteriorment de la meva
particular aportació a les novel·les
mallorquines de la guerra
civil.
Massot i Muntaner dóna
informació d'alguns contes meus relacionats
amb el conflicte i que varen ser publicats
en els reculls L'illa en calma
(1984), Històries del desencís
(1995) i Notícies d'enlloc
(1995). Més endavant, en l'apartat
titulat «La saga prorepublicana de Miquel
López Crespí», l'autor d'Aspectes de la
guerra civil a les Illes Balears informa de
les novel·les Núria i la glòria dels
vençuts (2000), Estiu de foc
(1997), L'amagatall (1999),
Premi Miquel Àngel Riera 1998, Un tango
de Gardel en el gramòfon (2001), les
encara inèdites L'al·lota de la bandera
roja i Nissaga de sang i de
l'obra teatral titulada El cadàver
(1997) «referent a un dels botxins que van
assassinar el darrer batle republicà de
Palma, el Dr. Emili Darder».
«La
literatura de la guerra civil a Mallorca»
conclou amb referències a les novel·les
d'Antoni Vidal Les llunes i els
calàpets (1994) i La mà del
jardiner (1999); de Llorenç Femenies,
autor de Cròniques malastres (1999)
i novament de Janer Manila que l'any 2000
publicava Estàtues sobre el mar.
