El nostre ingrés a la presó (de
Jaume Obrador, Josep Capó i
de qui signa aquest article) per haver
lluitat per la llibertat i la democràcia,
la manca de solidaritat demostrada pels
famosos i inoperants organismes de
l'oposició, va fer evident, pel desembre de
1976, l'intent gens amagat —sobretot per
part del PCE i del PSOE— de desfer-se de
l'ala esquerra de l'antifeixisme illenc i
criminalitzar-nos.
Vist amb la
perspectiva històrica que dóna haver passat
ja tants d'anys dels fets que narram, és
interessant constatar les dèries que
determinats sectors oportunistes han tengut
sempre contra els esquerrans. Un personatge
molt curiós d'aquesta època que analitzam
era Celestí Alomar, militant
marxista-leninista de l'Organització
Comunista d'Espanya (Bandera Roja), després
membre del PCE i un dels fundadors més
coneguts (juntament amb Antoni
Tarabini) del PSI. Més endavant va ser
cap de campanya electoral d'Unió
Autonomista (1977). El 1982 el trobam fent
feina en el CDS i a partir d'aquests
contactes va ocupant alts càrrecs de
responsabilitat amb tota mena de governs.
En temps de la clandestinitat només vaig
coincidir una vegada amb ell i n'he parlat
d'una forma amistosa en el meu llibre
L'Antifranquisme a Mallorca (1950-1970)
(pàgines 64-69). Aquest personatge,
l'actual Conseller de Turisme del Govern
Balear, i que l'any 1976 era bastant
important en la presa de decisions de
l'Assemblea Democràtica, escrigué un
insolidari article a la revista Cort tot
dient que els presos polítics de Ciutat
(Xavier Serrano, Pere Ortega,
Jaume Obrador Soler, Maria Dolors
Montero, Ramon Molina,
Antonio López, Maria del Carme
Giménez, Isidre Forteza,
Manuel Carrillo, Josep Capó i
qui signa ) ens arreglàssim amb els
«nostres» problemes amb el franquisme. El
personatge en qüestió criminalitzava així
els antifeixistes republicans mallorquins
del Moviment Comunista de les Illes (MCI),
de l'OEC i independents. Celestí Alomar
deia concretament en el número 780 de Cort
(3-10 desembre de 1976, pàg. 4): «Esta
semana han ingresado en la prisión
provincial los tres miembros de OICE para
cumplir el arresto sustitutorio por el
incumplimiento del pago de una multa que se
les había impuesto a raíz de la
presentación de su organización». Un
poc més avall l'home intentava justificar
la seva crida a no fer res en favor de
l'amnistia dels detinguts amb unes
estranyes explicacions. «Explicacions» que
només amagaven l'evident voluntat de
Celestí Alomar i de l'Assemblea de no fer
res per nosaltres. Deia Celestí Alomar en
la seva secció «Política» de la revista
Cort: «Es evidente que todo demócrata
rechaza estas acciones [el fet que el
franquisme ens hagués tancat a la presó]
represivas contra señores que lo único
que hacen es defender unas ideas... Pero lo
que no es posible, por lo mismo que
decíamos antes, es que todos actuemos y
pensemos igual. Los de la OICE tenían
previsto con su comportamiento arrancar un
movimiento de protesta y una manifestación
en la calle, que los mismos de la Asamblea
Democrática no aceptaron. Y sencillamente
no aceptaron, porque no es conveniente
repetir el número del día 12...». Vet
aquí la raó de la negativa a la lluita per
la llibertat dels presos polítics, a
accelerar la lluita antifranquista: «No es
conveniente repetir el número del día 12
[de novembre de 1976]». Cal recordar que
precisament la manifestació del 12 de
novembre a Ciutat va significar un dels
punts més àlgids de la lluita per la
llibertat i contra la dictadura a les
Illes. Per això cal —diu Celestí Alomar—
«no repetir el número de día 12».
Vist que aquests «demòcrates» no volien fer
res en favor dels presos polítics, un dels
nostres militants (Joan Coll Andreu)
es va veure obligat a escriure una carta de
protesta a la direcció de Cort. Crec que
degut al fet que jo era col·laborador
habitual i amic de Coco Meneses i
d'Antoni Tarabini, no hi hagué gaire
problemes en la seva publicació. La
resposta a Celestí Alomar sortí publicada
en el número 782 de la revista en la secció
Cartas al director. Deia el nostre
militant: Sr. Director del Semanario Cort:
«Me ha dejado sorprendido el comentario
que el Sr. Celestí Alomar incluye sobre el
ingreso en prisión de los miembros de la
OICE en la sección de Política en la
revista que usted dirige».
«En primer lugar, creo que hay que
aclarar que lo que el Sr. Celestí Alomar
llama el 'número del día 12' fue una
negación clara y tajante del derecho de los
trabajadores a manifestarse. En este
sentido, si la 'oposición' renuncia a
plantear en la calle, y en todos los
lugares que sea preciso, la defensa de los
más elementales derechos democráticos, mal
avanzaremos hacia esa democracia de la que
tanto se habla.
En segundo
lugar, no entiendo la expresión 'mucho más
cuando la OICE nunca ha querido participar
en la Asamblea y más de una vez la ha
criticado'. ¿O es, Sr. Celestí Alomar, que
la ADM sólo va a luchar por la libertad de
los partidos que están en su seno? Si el
Sr. Celestí Alomar piensa esto, bien pobre
es la comprensión que tiene de la
democracia.
En tercer lugar,
si el Sr. Celestí Alomar piensa que 'la
Asamblea es mucho más partidaria de los
pagos de las multas', ¿cómo se explica Sr.
Celestí Alomar las siguientes
cuestiones?:
—Que en el
Comité de Solidaridad montado al efecto, la
mayor parte de los partidos de la ADM
brillen por su ausencia.
—Que
partidos económicamente tan 'bien dotados'
como los integrantes de la ADM no hayan
aportado nada para sacar de la cárcel a
estos luchadores presos.
—¿Es
que piensan que las multas se van a
satisfacer haciendo el comunicado de
rigor?
En resumen, Sr.
Celestí Alomar, ¿cómo se concreta para la
ADM, el 'estar por la Amnistia'.
Joan Coll Andreu».
Evidentment Celestí Alomar mai no va
contestar al nostre amic del front obrer i,
com era normal, tampoc no es va poder
celebrar a Palma la manifestació en favor
de la llibertat i per la sortida de la
presó de tots els presos polítics!
Precisament en uns moments que, arreu de
l'Estat, la consigna més important i que
mobilitzava més gent en la lluita per la
llibertat era... la de l'amnistia!
