La situació dins l'agrupació de Ciutat
del PSM després de l'elecció de Pere
Muñoz com a candidat a la batlia de
Palma, sembla marxa envers una desitjable
normalització. Recordem que abans de sortir
elegit hi hagué alguns petits enfrontaments
amb Gabriel Barceló. Pensem que
Barceló sortia com a candidat «oficial» a
la batlia (candidat posteriorment rebutjat
per a Comissió Electoral per vuit vots a
quatre).
L'entrada en el joc del
«lobby» de dones del PSM donant suport a
Aina Gelabert i la possibilitat que
el Congrés pogués ser obert a la
presentació de tota mena de candidats
pareixia podia complicar la situació
interna dels nacionalistes d'esquerra.
Varen ser unes setmanes intenses de
trucades, enviaments de correus electrònics
entre militants i simpatitzants, reunions
fins altes hores de la nit, sopars més o
manco oficials... La premsa, exagerant la
situació interna del PSM, arribà a parlar
d'una possible escissió. Mateu Morro
va haver de sortir a desmentir tot aquest
caramull d'informacions
equivocades.
Sortosament no
s'esdevingué res del que s'havia
pronosticat. L'Agrupació de Ciutat del PSM
damunt la qual recau la gran
responsabilitat d'aportar al partit 13.045
vots (més del 30% de l'electorat dels
nacionalistes d'esquerra), va saber estar a
l'alçada de les circumstàncies i la sang no
va arribar al riu.
Pere Muñoz rebé el
suport majoritari del Congrés i, amb el 66%
dels vots, trencà amb dues setmanes de
comentaris intencionats i
incerteses.
Ara bé, malgrat el seny
que hi hagué durant tot el desenvolupament
del Congrés, caldria parar esment amb
aquest 20% de vots en contra i en el 13,4%
d'abstencions. Aquest prop del 44% dels
vots que resten una mica en la foscor són,
en el meu modest paper, els primers suports
que Pere Muñoz ha de guanyar per a
consolidar la seva posició i per aconseguir
bastir els equips que han de fer avançar el
nacionalisme d'esquerres a Ciutat i a
Mallorca.
I arribats en aquest punt
voldria dedicar unes paraules al candidat
derrotat. Per a ningú serà una sorpresa si
dic que Barceló va saber estar a l'alçada
de la situació que s'havia plantejat. La
seva renúncia a la lluita, el seu tacte en
el moment de copsar els problemes que
podria comportar una batalla entre ell i en
Pere Muñoz, la manera senzilla que va tenir
per explicar la seva posició davant els
delegats, facilitaren moltíssim la tasca al
guanyador. Si Biel Barceló (o el grup de
delegats que li eren fidels) hagués
insistit en el combat per a ser designat
candidat, la situació interna del PSM
s'hauria agreujat de mala manera. Aquest
abandonament de la cursa per a l'elecció va
ser el que serví per a consolidar la
victòria de Pere Muñoz evitant així uns
enfrontaments que en res haguessin afavorit
el nacionalisme d'esquerres.
No tots
els polítics saben actuar d'aquesta manera
i l'ensorrament d'onze anys de feina a
l'ajuntament de Palma haurien pogut
alimentar un rancor humanament
comprensible. Biel Barceló no va voler
jugar aquesta carta i això situa ben a les
clares l'alta qualitat personal del
candidat derrotat. Pere Muñoz hauria de
treure profit a tot aquest capital humà i,
com va fer des del primer moment, ha
d'oferir la mà al vençut per aconseguir la
més estreta col·laboració entre tots els
sectors del partit.
Amb la dimissió
de Biel Barceló com a secretari general de
Palma i la de Magí Moranta, com a
secretari d'organització del PSM, s'obri el
camí envers un Congrés extraordinari. Serà
després d'aquest Congrés on es veurà si les
possibles ferides que hi hagi pogut haver
resten tancades. Pere Muñoz ha de saber
aprofitar la conjuntura de la seva victòria
per començar a bastir els equips de
col·laboradors que l'han d'ajudar a superar
el nombre de vots aconseguits a Ciutat
l'any 1999. Aquesta serà la seva
oportunitat històrica.
Una de les
candidates «derrotades» (en nombre de vots,
no moralment!) va ser Aina Gelabert.
Però... atenció! En el discurs que n'Aina
va fer hi havia molt de futur i de l'estat
exacte de la consciència del militant de
base del PSM. Vaig veure molta gent
sincerament emocionada, escoltant amb molta
cura les paraules d'aquella dona que havia
estat rebutjada per la Comissió Electoral
just a l'inici del debat per a elegir
candidats a la batlia. Hi havia un caramull
d'esperits atents a les seves
recomanacions. Em fa l'efecte que Pere
Muñoz haurà d'integrar la presència atenta
i vigilant del sector que representa Aina
Gelabert dins del PSM.
S'esdevengui
el que s'esdevengui l'any 2003
(consolidació o augment dels percentatges
electorals, retrocés en les quotes
assolides fins ara mateix) les paraules
d'Aina Gelabert s'han de tenir ben
presents. Digué aquesta dona d'empenta,
mirant de fit a fit els ulls de delegades i
delegats del PSM: «És necessari fer una
política basada en la sinceritat front a la
política basada en les colzades; una
política basada en l'honestedat front a la
política basada en les negociacions, les
promeses, les travetes, els pactes, les
conveniències; una política basada en la
transparència front a una política basada
en la manipulació dels mitjans mediàtics;
una política basada en el treball en equip
front a l'individualisme; una política
basada en la participació, front a la
imposició. En una paraula, és necessària la
responsabilitat política front a la
professionalització dels polítics i,
sobretot, front a la mala
professionalització dels polítics».
