Escriure de Pere Rosselló és parlar d'un
dels investigadors més reconeguts del
nostre fet literari i alhora situar, en els
difícils viaranys del present, un escriptor
de rel. L'altre dia en parlàvem a Santanyí,
en una trobada informal amb l'escriptor
Antoni Vidal Ferrando i el poeta Lluís
Alpera. Ambdós escriptors excel·lents
coneixedors de l'obra poètica i narrativa
de Pere Rosselló. Entre moltes altres coses
discutírem de les nombroses aportacions de
Pere Rosselló a l'estudi dels moviments
literaris a les Illes i a deixar constància
de l'existència dels nostres escriptors i
de la seva feina. Ara mateix em ve a la
memòria aquell històric treball damunt la
vida i l'obra de Miquel Àngel Riera titulat
L'escriptura de l'home i que, un dia
d'octubre de mil nou-cents vuitanta-tres em
regalà el mateix Riera a casa seva amb una
d'aquestes dedicatòries que, de sincera i
autèntica, t'anima a seguir escrivint.
L'escriptura de l'home (que publicà
l'any 1982 «Sa Nostra») era la tesi de
llicenciatura de Pere Rosselló (1980).
Posteriorment hem pogut llegir
L'obra de Salvador Galmés i Sanxo
(1876-1951) (1981), Bearn o la
sala de les nines de Llorenç Villalonga
(1993), Els moviments literaris a les
Balears (1840-1990), La literatura a
Mallorca durant el franquisme
(1936-1975) (1999), Els camins de la
cançó: Vida i obra del P. Rafel
Ginard Bauçà (1999), Bartomeu
Rosselló-Pòrcel: A la llum (amb X.
Abraham, 1999) i Els paradisos perduts
de Llorenç Villalonga (2001).
Pere Rosselló Bover es va donar a
conèixer com a escriptor amb el premi
Ciutat de Manacor de poesia (Antologia,
1977). Posteriorment obtingué també el Joan
Alcover, dels Ciutat de Palma, amb Aplec
de distàncies (Editorial Moll, 1978).
Altres poemaris d'aquest excel·lent poeta,
narrador i assagista són Llibre de la
selva i altres poemes (1983) i
L'hort de la lluna (1988). En
narrativa infantil ha escrit Les
aventures d'en Tres i Mig (1989) i
El fantasma del País del Vent
(1992). Com podeu comprovar, una obra prou
valuosa i ja ben extensa en aquests
moments. Ara bé, juntament amb Antoni Vidal
Ferrando i Lluís Alpera arribàvem a la
conclusió que Pere Rosselló, tot i haver
enllestit una obra literària de primera
magnitud, ha vist minvada la seva dedicació
a la creació per la multitud d'entrebancs
que ha significat la tasca de donar a
conèixer l'obra dels nostres autors.
Analitzant la brillant trajectòria
de l'autor que ens ocupa es constatava que
aquestes feines inajornables (enllestir
aquella biografia, preparar les més
diverses antologies de prosa i poesia,
estudiar l'obra d'aquell autor, dirigir les
col·leccions 'El Turó' i 'Tià de Sa
Real'...) han fet que la seva obra
literària no fos tot l'extensa que podria
haver estat.
Alhora que comentàvem
aquests fets miràvem de seguir indicis de
llibres que sabíem ja eren escrits i que
encara no s'havien publicat. Com aquell qui
parla d'un gran secret i amb por d'haver
parlat massa, Vidal Ferrando ens comunicava
que havia tengut la sort de llegir una
novel·la inèdita del nostre bon amic.
Aquests dies el misteri referent a
la darrera novel·la de Pere Rosselló s'ha
esvanit i, sortosament, ja tenim en les
mans L'Infern de l'Illa (Tià de sa
Real, 2002) que acaba de sortir a la venda
en la Fira del Llibre d'enguany. Amb cites
de Santiago Rusiñol, Maria Antònia Salvà,
Josep Pla, Salvador Espriu i Dant
Alighieri, Pere Rosselló ens convida a
seguir-lo en un pelegrinatge autènticament
dantesc per aquest Infern d'una Mallorca en
vies de perdició. El nostre protagonista
serà Santiago Rusiñol, retornant en un
estrany viatge a través del temps. De la
seva mà ensopegarem amb nous capítols del
famós llibre L'Illa de la Calma. Com
ens explica l'autor de la novel·la: «...
els capítols inèdits de L'Illa de la
Calma reproduïts aquí són apòcrifs.
Varen arribar a les nostres mans procedents
de l'arxiu d'un conegut bibliòfil
mallorquí, que els guardava com si fossin
un tresor i no els havia mostrat mai a
ningú».
Alhora el lector podrà
descobrir aspectes ben diversos d'aquesta
Mallorca feta malbé per l'especulació i el
saqueig de recursos de la mà de Llorenç
Villalonga o de Gabriel Alomar. Els
profunds coneixements que de la nostra
literatura té l'autor de L'Infern de
l'Illa fa que l'estil de la novel·la,
certs fragments, ens recordin Bartomeu
Rosselló-Pòrcel, Maria Antònia Salvà, Joan
Maragall, Miquel Àngel Riera, Gabriel
Alomar, Joan Alcover, Miquel Costa i
LLobera, Mn. Antoni M. Alcover, Víctor
Català... La utilització de certs fragments
dels autors abans esmentats ens obri els
ulls pel que fa referència a les
possibilitats del collage literari.
L'Infern de l'Illa que acaba de
publicar la col·lecció 'Tià de sa Real'
hauria de ser l'inici d'una represa que
tots volem que sigui intensa i de llarga
durada.
