Les embranzides serioses contra el
president Antich i el Pacte de Progrés
començaran a finals d'abril, quan es
materialitzi la concentració-monstre contra
l'executiu balear. L'excusa serà, ja ho sap
tothom, el cobrament de l'ecotaxa a partir
del primer de maig. Els poders fàctics de
les Illes (principalment els hotelers i la
indústria de la construcció) pensen llançar
totes les seves forces al carrer, començar
de bon de veres el procés de liquidació de
l'experiència progressista en la nostra
comunitat autònoma. I, per si mancava
alguna cosa, la premsa informa de la
possibilitat que en les properes eleccions
autonòmiques hi hagi participació directa
dels empresaris. Diuen que la propietat
privada és en perill.Una mica exagerat
tot plegat. Que jo recordi ja fa més d'un
quart de segle que l'esquerra oficial, per
a ser legalitzada pel franquisme reciclat,
acceptà de seguida la defensa de l'economia
de mercat capitalista.
Fa l'efecte que
el govern d'esquerres i ecologista, en lloc
de voler cobrar l'import d'un cafè per
turista a fi de poder recaptar alguns
milions per a manteniment de les
infraestructures fetes malbé per l'arribada
massiva de visitants, el que hagués
decretat fos una nacionalització general
d'hotels. A vegades pareix, constatant les
airades reaccions dels sectors implicats,
que estam assistint a una repetició del
desgast al qual va ser sotmès el president
Allende a Xile a començaments dels setanta.
L'única diferència és que el president
Allende, cap de la Unitat Popular i
d'aquella històrica experiència de voler
avançar vers el socialisme per mitjans
pacífics i emprant la legalitat del
sistema, havia comès el pecat de
nacionalitzar el coure. L'esquerra xilena
s'havia enfrontat de veritat amb els poders
fàctics del país. També són prou coneguts
els contactes de l'ambaixada dels EUA amb
els militars xilens i la responsabilitat de
la Casa Blanca en el sagnant cop d'estat de
setembre de 1973. Milers de demòcrates
varen ser assassinats per l'exèrcit del
general Pinochet. La Mallorca de l'any 2001
no és el Xile de 1973. D'on surten les
ganes esbojarrades que hi ha per capolar
l'experiència progressista de 1999?
Però
els principals esculls per a posar en marxa
l'ecotaxa no han estat solament els que
provenien de les patronals. Un poderós
sector del PSOE s'ha oposat a l'aplicació
immediata de l'impost. La pinça feta a
Antich per Joana Barceló i per Margarita
Nájera ha remogut a fons les aigües del
zapaterisme illenc creant greus
contradiccions internes. Ambdues dones han
creat una immensa via d'aigua en el vaixell
que comanda el president Antich. Són
conscients del mal que han fet als seus?
Molts sectors progressistes de les Illes
no acaben d'explicar-se aquestes estranyes
coincidències entre les patronals del
sector turístic i alguns membres destacats
del PSOE. S'ha vist mai un partit que tiri
pedres damunt la pròpia teulada? Les
nombroses declaracions de Margalida Nájera
i Joana Barceló en favor de no aplicar ara
l'ecotaxa han estat emprades pels sectors
de la dreta per colpejar amb força el
projecte del president Antich. A tot això
s'haurien d'afegir els trets a la línia de
flotació del Govern balear procedents de
l'artilleria de Maria Antònia Munar.
UM
aprofita la conjuntura per enviar el seu
missatge a la dreta tot explicant que «ells
mai no farien això». Amb les acostumades
argumentacions de la «crisi internacional
causada per l'ensorrament de les torres
bessones de Nova York», Maria Antònia Munar
s'ha declarat a favor de l'ajornament del
cobrament de l'impost. Un clar missatge al
PP i als poders fàctics. Preparació del
canvi d'aliats l'any vinent? Tot és
possible.
Exceptuat una clara presa de
posició en favor de l'ecotaxa per part
d'EU-Verds, molts d'altres sectors que en
teoria haurien d'haver donat suport al
president Antich, han fet figa en el moment
que es necessitava més ajut solidari.
L'impost fa por. Tan sols Joan Buades s'ha
atrevit a oferir alternatives més
agosarades que les del president en la
línia de preservar terra i recursos
naturals i en el que fa referència a una
autèntica ecotaxa que servís per a
solucionar els problemes mediambientals
produïts pel turisme. Ningú no l'ha
escoltat. El PSM només opina quan algú li
retreu els seus silencis. Com si els
dirigents del partit nacionalista i
d'esquerres haguessin estudiat amb els
jesuïtes. Les seves declaracions són
summament sibil·lines. En l'actual batalla
per l'aplicació de l'impost, el president
Antich i l'equip que li dóna suport s'han
trobat abandonats per la majoria dels seus
socis i per importants grups de pressió del
propi partit. Per als sectors progressistes
que voten el Pacte, el cobrament de
l'ecotaxa a partir del primer de maig, era
la prova definitiva per a comprovar en la
pràctica el tarannà progressista del Govern
balear. El dilema era —i és!— clar i
llampant: de voler cobrar l'import d'un
cafè per turista el Govern s'enfrontava amb
tots els poders fàctics; de no voler-ho fer
ajornant la seva aplicació fins el novembre
la base social de l'esquerra oficial hauria
certificat la buidor del missatge oficial.
Sense ecotaxa no hi ha bandera progressista
per a les properes eleccions.
Però el
preu polític que a partir d'aquest moment
haurà de pagar el president per a poder
aplicar l'ecotaxa serà molt car. El que hem
vist fins ara mateix no serà res en
comparació del que s'esdevindrà. Algú parla
de moció de censura en el proper mes
d'octubre. Les patronals d'hostaleria,
disconformes, poden ajudar a mobilitzar
nombrosos sectors socials que naveguen per
les mateixes coordenades. Antich viu immers
en multitud de problemes heretats del
passat i que no són responsabilitat seva
(la crisi de la nostra agricultura, per
exemple). Però les forces que realment
controlen la nostra economia i influeixen
en les decisions dels polítics han començat
a moure fitxa per anar desgastant el Pacte.
Som en els inicis del combat. Les
reivindicacions són diverses i no tenen res
a veure les d'un sector amb les d'un altre.
Fa poc en Mateu Morro hagué d'anar amb
urgència a Menorca per a provar de
solucionar una situació que s'havia
agreujat una mica massa i amenaçava en
desbordar els marcs normals de discussió.
Pagesos i tractors ja eren a punt de sortir
al carrer en una manifestació contra la
conselleria d'Agricultura i contra el
Govern balear. En un recent viatge a
Menorca em digueren que va ser l'esperit
conciliador de Mateu Morro i la seva
provada bona mà per al diàleg el que
solucionà, en darrer moment, un problema
que, unit al d'hostaleria i les protestes
del sector de la construcció (reticent amb
el Govern d'ençà les moratòries) podria
haver fet molt de mal a l'executiu. En
Mateu Morro aturà de forma provisional
l'endemesa. La protesta contra l'aplicació
de l'ecotaxa, les manifestacions monstres
que es preparen per a finals d'abril són
l'aperitiu del que s'apropa. Mal temps per
al Consolat de la Mar.
