MIQUEL LÓPEZ CRESPÍÉs increïble tot el que s'esdevé amb el
conseller de Medi Ambient, Miquel Àngel
Borràs, i el gran casalot que es construeix
dins d'uns terrenys declarats «Àrea Natural
d'Especial Interès» per la Llei d'Espais
Naturals aprovada pel Parlament el
30-I-1991. Aquesta manca de sensibilitat en
la defensa i conservació del nostre
paisatge precisament per un polític
encarregat de tenir cura d'aquests aspectes
de la llei i de la preservació de la nostra
terra és esfereïdora. Maria Antònia Munar
faria molt bé en decretar el cessament del
personatge que, de seguir per aquest camí,
l'únic que pot fer és posar pedres en el
projecte polític que representa UM.
D'aquesta manera no podem salvar Mallorca
de les urpes dels depredadors del territori
i dels recursos naturals.
Aquí no hi
valen les pobres justificacions del
conseller Borràs quan afirma que «té tots
els papers i l'obra és legal». Nosaltres
pensam que també és legal no destruir una
àrea d'especial interès. Igual que el
senyor Miquel Àngel Borràs no ha dubtat ni
un moment en fer malbé el notre paisatge
podria haver escollit «legalment» no bastir
aquest edifici de tan mal gust i ajudar
així a preservar Son Noguera. L'ètica i la
moral són essencials en tot polític i el
paperam «legal» que ens mostra el conseller
l'únic que confirma és la intel·ligència
del voltor que sap com aconseguir la
carnassa que necessita per a engreixar.
El que hauria d'haver fer un conseller de
Medi Ambient com pertoca davant casos
semblants, si de veritat estimàs Mallorca,
és alçar la veu en el Consell per provar de
mudar les lleis que fan possible fets com
els que comentam.
L'«afer» de la venta
de Son Noguera, la participació de
l'exalcalde de Puigpunyent en l'operació,
embruten molt més la imatge del polític
d'UM. El batle que era el representat legal
de l'anterior propietari i va intervenir en
la compra de la finca per part de
Borràs.
Quina misèria tot plegat! No
m'estranya que el fiscal de delites
ecològics vulgui veure què ha passat amb
tot aquest procés. Mallorca i els
mallorquins no necessitam gent que no
estima la nostra terra, aquesta mena de
polítics aprofitats que no tenen escrúpols
i fan malbé paisatges singulars i recursos
primordials.
Els especialistes en medi
ambient (evidentment no és el cas del
senyor Borràs!) han declarat que la zona de
Son Noguera, en el cor de la Serra de
Tramuntana, és una àrea d'especial valor
natural i ornitològic. Muntanyes de més de
vuit-cents metres d'alçada com el de sa
Fita del Ral o el torrent de Son Vic li
donen un aire únic i especial ara fet malbé
per una malgirbada construcció.
En
aquests casos, senyor Borràs, el seu paper
era el de donar exemple —per això és un
polític al qual pagam amb els nostres
impostos—. No val amagar-se rere covardes
explicacions de «legalitats» que, en
repetir-les una vegada rere l'altra, només
destaquen una manca ètica esborronadora. UM
l'hauria de cessar de forma immediata. Una
altra possibilitat seria que vostè dimitís
sense necessitat del decret de la
presidenta del Consell. Vostè ja no té res
a fer en política, senyor Borràs. Les
fotografies que publiquen els diaris de les
Illes fan ben evident el que prova d'amagar
amb excuses de mal pagador. Ara tothom ja
sap —una imatge val més que mil paraules!—
on arriba el seu amor per Mallorca!, quina
és la seva política per a salvar la nostra
natura, la Serra de Tramuntana, els espais
naturals que tant estimam els mallorquins.
El grup Esquerra Unida-Els Verds en el
Consell de Mallorca ja ha demanat al Servei
de Disciplina Urbanística un acurat informe
sobre la legalitat o no de la construcció a
Son Noguera. EU-Els Verds han considerat
aquest tèrbol afer «muy preocupante» ja que
el conseller de Medi Ambient «puede haber
infringido la legalidad urbanística» pel
que fa referència a la Llei d'Espais
Naturals i a la Llei de Sòl Rústic.
Igualment l'actual batle de Puigpunyent, el
socialista Josep Muncunill, ha declarat que
d'haver-hi una possibilitat legal per
aturar aquesta obra del senyor Miquel Àngel
Borràs ell seria partidari de fer-ho ja que
«la construcción provoca un fuerte impacto
paisajístico». El batle socialista ha
declarat que «sería el primero en tirar
todo el expediente para atrás». El GOB ha
demanat igualment a l'Ajuntament de
Puigpunyent que aclareixi aquesta obscura
operació i que s'informi a l'opinió
pública. En el moment de redactar aquest
article el PSM encara no s'havia pronunciat
al respecte, però tots els seus votants i
simpatitzants esperen una declaració
d'acord amb la històrica posició del
nacionalisme d'esquerres de defensa de
Mallorca i dels seus espais naturals.
Coincidint amb totes aquestes intervencions
cal remarcar les de l'arquitecte municipal
de Puigpunyent i de Banyalbufar, el senyor
Miquel Sureda, confirmant que el casalot
del conseller s'havia bastit «en un
promontorio». Recordem que la Llei d'Espais
Naturals i la Llei de Sòl Rústic prohibeix
expressament la construcció d'habitatges en
zones elevades. Com molt bé comentava en un
editorial aquest diari: «El artículo 11
hace referencia a las zonas que dentro las
ANEI están catalogadas como de 'alto grado
de protección' y el promontorio en el que
el conseller de Medi Ambient se edifica la
casa es de 'alto grado de protección'.
Incluso el propio Borràs afirma hoy que
recuerda que según indicaciones de los
técnicos municipales se tuvo que retirar 25
metros sobre el proyecto inicial porque se
hallaba sobre una zona de máxima
protección».
Però aquí ja no es tracta
tant —que també és summament importat— de
«tenir tots els papers en segellats». Del
que es tracta —ho hauria de saber el
conseller de Medi Ambient— és de preservar
els espais naturals de l'illa i, sobretot,
de donar exemple als ciutadans. Les
paraules del conseller dient que
desconeixia alguns punts de les lleis que
ha de defensar no són de rebut i, aquestes
mateixes declaracions ja haurien de bastar
per a la seva dimissió immediata. Un
conseller de Medi Ambient, senyor Borràs,
no pot descarregar en els tècnics la
responsabilitat d'una obra que fa malbé Son
Noguera i la Serra de Tramuntana. Un
conseller de Medi Ambient no pot dir que li
preocupava (fent referència a la
construcció del casalot de mal gust que
s'ha bastit) «que alguien antes o después
tuviese algo que decir».
Vostè, com a
conseller té el deure i l'obligació de
conèixer les lleis que ha d'aplicar i,
moralment, com a alt càrrec d'un partit en
el poder i que diu defensar Mallorca, ha de
ser summament exigent, per damunt de tot,
amb vostè mateix. La seva malifeta, senyor
conseller, no solament l'ha tacat
políticament i l'ha senyalat com a un
polític poc honest, sinó que ha fet un mal
irrecuperable a la imatge d'UM i del
nacionalisme conservador que, en les
properes eleccions pot pagar, amb una minva
important de vots, aquesta provada manca de
sensibilitat mediambiental.
