LA MIRADA
Edificació i sostenibilitat

ANTONI J. BORRÀS

La qüestió mediambiental ha esdevingut una disciplina tan globalitzadora que difícilment en trobarem cap altra que, per més tradicional que sigui, pugui defugir de passar a formar-ne part.

En la situació actual, després d'haver assolit l'estat del benestar, amb una desmesurada eufòria i descontrol en el consum d'energia i de territori (aigua i residus), en implantar-se models exportats directament d'altres indrets amb una lleugeresa del tot excessiva i un nivell d'implementació tecnològica clarament insuficient, ens adonam de tot el que l'Arquitectura tradicional havia aportat per assolir un grau de confortabilitat i benestar dels seus moradors amb un mínim de mitjans i un màxim d'eficiència degut a la escassesa de recursos, així com aconseguir una bona integració en el paisatge respectant el medi ambient. A l'era moderna, tot al contrari del que succeïa abans, el que es pretén és gaudir d'un grau de confortabilitat molt més elevat i amb un màxim de consum de recursos materials i energètics de forma clarament ineficient i, per tant, poc sostenible i respectuós amb el medi ambient.

Es tracta, doncs, de revisar les males pràctiques i formes d'entendre l'Arquitectura per donar una resposta moderna i respectuosa al medi ambient, que la implementació tecnològica adequada dels sistemes passius i actius d'estalvi, juntament amb la R+D de noves tecnologies a desenvolupar en el camp de la construcció, ens permetrà utilitzar el mínim de recursos energètics i materials (estalvi del consum d'aigua i territori) i aconseguir la màxima eficiència energètica, sense renunciar a l'estat del benestar. L'estalvi energètic dut a l'extrem ens conduirà a la utilització de materials de preferència ambiental, o el que és el mateix: reciclats, recuperats i reutilitzats que requereixen un mínim de despesa energètica per la seva manufactura per un costat, no contaminants i innocus per a la salut per l'altre. I per concloure, la utilització de sistemes passius de disseny arquitectònic, de sistemes actius energètics prioritzant les energies renovables, i la sensibilització de l'usuari per a una correcta utilització dels sistemes proposats. L'estalvi d'aigua requerirà reduir el consum dels aparells sanitaris, les pèrdues per a les instal·lacions, disposar de limitadors de cabdals, i recirculació i aprofitament d'aigües grises i pluvials. Tot plegat, i amb una bona orquestració (la implementació de base tecnològica) de tots aquests factors esbossats i d'altres a tenir en compte, ens conduirà a l'estalvi energètic, d'aigua i producció de residus a les edificacions, i conseqüentment a la sostenibilitat de l'Arquitectura. La qual cosa no serà més que una minsa aportació a aquesta disciplina globalitzadora que denominem medi ambient, que haurà de ser necessàriament recolzada per la implantació de l'eficiència en el consum de recursos de la resta de disciplines, per obtenir un resultat plenament satisfactori.

Antoni J. Borràs és arquitecte.