Només manquen divuit mesos per a les
properes eleccions autonòmiques, la prova
de foc del Pacte de Progrés. Cada vegada
resulta més complicat explicar a la gent
que durant la legislatura progressista s'ha
avançat en la solució dels problemes de les
Illes. És hora de fer recompte de les
materialitzacions concretes que es poden
oferir als electors. Suposam que això serà
el que farà el president Antich en el debat
del proper dia nou. La premsa ha informat
que l'equip de la Presidència ja fa temps
que hi està fent feina: recopilació
d'informes de les conselleries, recompte de
coses fetes, contacte directe telefònic amb
els consellers i directors generals per a
poder oferir a les ciutadanes i ciutadans
un panorama una mica afalagador referent
als compromisos pactats l'any 1999... Però
els problemes sempre hi són presents. Ara
es fan unes declaracions i a l'endemà en
podem sentir unes altres. En la reunió amb
els empresaris el president Antich digué
que, a conseqüència de la crisi mundial,
l'ecotaxa possiblement seria ralentitzada.
Indubtablement aquestes «oportunes»
declaracions del president serviren per a
posar oli a les deteriorades relacions del
Consolat de Mar amb l'hostaleria. Josep
Oliver, president de les Associacions
Empresarials de Balears (Caeb) acollí amb
extraordinàries mostres de satisfacció
l'inesperat gir estratègic d'Antich.
Posteriorment (el 26-X-01) s'informava que:
«el Govern introduirà una esmena en els
Pressuposts per suspendre l'aplicació de
l'ecotaxa». Al mateix temps, i per a
complicar una mica més la situació en
reunió amb els sindicats, el president
Antich deia tot el contrari. Hauríem
d'aclarir aquesta qüestió d'una vegada per
totes i no variar de cantet segons quin
sigui el sector que tenim al davant.
Aquesta decissió del Govern ha suposat -no
hi ha cap dubte al respecte!- un important
acostament de l'executiu balear als poders
fàctics econòmics i més concretament al
sector hoteler. Pensam que seria molt
greu abandonar el que era el «projecte
estrella» de la legislatura. Fins ara
mateix, la possibilitat d'aconseguir unes
pessetes (cent vuitanta per turista) per a
millores de les infraestructures fetes
malbé per dotze milions de visitants,
demostrava un tarannà diferent del dels
governs conservadors. Ja sabem que
l'ecotaxa no era el sistema perfecte -ni
molt manco!- per a solucionar dècades de
desgavell turístic. Però podia ser un inici
si es combinava amb el control de l'oferta
il·legal de xalets i apartaments. Aquest
era el nus de la qüestió: aconseguir que la
patronal d'hostelaria no se sentís
castigada per la llei del govern.
De cop
i volta, les contradictòries declaracions
del president Antich davant la patronal
portaren la preocupació a molts sectors
progressistes. La premsa deia (27-X-01):
«Els Verds están dispuestos a iniciar una
nueva batalla interna en el Pacte para
evitar que sus socios de gobierno aprueben
una enmienda en los presupuestos para
aparcar la aplicación de la ecotaxa».
Esquerra Unida també ha declarat que
considerava un error estratègic anunciar la
suspensió de l'impost. La primera lectura
que fem de les declaracions del president
és la que ja ha fet tothom: nova
claudicació de l'executiu davant els grans
poders econòmics. I, el més trist de tot el
que comentam: haver de recórrer una altra
vegada a la crisi mundial, a la guerra
contra l'Afganistan, a l'esbucament de les
Torres Bessones de Nova York, com a sistema
permanent de justificació. Antich declarava
que «la suspensión de la ecotaxa es 'una
sensibilidad' para estar 'al lado del
sector turístico'».
És massa evident (i
ja ho comenta molta gent propera als
plantejaments del Pacte) que Antich sembla
que només esperava una excusa per a
començar la marxa enrere.
Sabem que
s'han fet passes importants en matèria de
normalizació lingüística, benestar social,
medi ambient... però no basta. L'electorat
progressista demana un avenç que sigui
palpable. Lluny de les habituals
declaracions de bona voluntat no es veuen
per part ni banda millores en aspectes
essencials de la vida dels ciutadans de les
Illes. El col·lapse de les carreteres és ja
un fet que dificulta la vida quotidiana
dels que vivim en aquesta terra. Part dels
ingressos d'aquesta ajornada ecotaxa havien
d'anar, entre altres coses, cap a millores
concretes.
Mentre Antich feia les
sorprenents declaracions que analitzam
(«para estar al lado del sector
turístico»), Maria Antònia Munar era a
Madrid i aconseguia un nou èxit mediàtic en
anunciar la compra de Raixa per part del
Ministeri de Medi Ambient. Munar
continuava, lentament, però inexorablement,
amb la seva política de ressuscitar Jaume
Mates i el PP. Cada nou dinar, cada nova
entrevista, només serveix per a consolidar
un PP que, per l'estiu, estava tan tocat
d'ala que ja hi havia un ferm moviment
intern per anar bastint el PPIB (el Partit
Popular de les Illes Balears): més de dotze
diputats i desenes de regidors i batles
donaven suport al projecte. El primer dinar
Matas-Munar aturà en sec la maniobra i el
sector «madrileny» del PP es tornà a
consolidar. Posteriorment l'abstenció d'UM
en el Consell propicià una nova victòria
dels homes de Matas: s'aconseguia treure
endavant dues propostes. Un somni
inimaginable només feia un parell de mesos!
Per si encara mancava cap cosa en aquesta
hàbil aproximació, la reunió de dimecres
dia disset d'octubre consolidava aquesta
mena de trobades i treia definitivament de
la convalescència un Jaume Matas massa
tocat pel cas Mapau, la rebel·lió de les
seves bases i la llunyania de Mallorca. La
consolidació de José María Rodríguez
esdevingut nou secretari general del PP
balear podria ser una de les conseqüències
polítiques del suport que Munar ha donat a
Matas aquestes setmanes.
Munar tornava
ser el polític intel·ligent i astut que hem
conegut en els darrers anys. Mentre ataca
sense miraments l'ala esquerra del Pacte
(Esquerra Unida i Els Verds) i provava
d'atemorir Antich, de fet concretava
diversos aspectes d'un possible pacte UM-PP
en el 2003 i demostrava a tothom que qui
manava de veritat a les Illes era ella i
ningú més.
A tot això el PSOE és lent.
I, el que és pitjor, a la vista dels seus
possibles votants, de l'electoral en
general, va abandonant posicions que
semblaven de principi.
Els Verds, vist i
constatat el desgavell, la situació de
continu deteriorament del Pacte, demanaven
una reunió de tots els partits per a
analitzar la situació i mirar de trobar
solucions. També exigien una trobada
especial PSOE-Verds per tractar qüestions
d'interès comú a ambdues formacions.
La
consellera verda Margarida Rosselló
declarava recentment que no volien governar
«a qualsevol preu». I és que, de no mudar
amb urgència determinades formes d'exercir
el poder, la gent començarà a demanar
responsabilitats polítiques.
A només
divuit mesos de les eleccions comença a ser
hora de concretar una política alternativa.
Gestionar per gestionar ho pot fer
qualsevol. No és aquest el problema. Es
tracta de provar de fer una cosa més
seriosa: controlar el saqueig de recursos i
territori, millorar les infraestructures,
dotar de més recursos sanitat, benestar
social, ensenyament; aturar l'accelerat
procés de destrucció de la nostra cultura
adequant una encertada política
d'integració de la immigració lluny de
qualsevol provatura racistoide... Cada
vegada manquen menys mesos per al nou
examen electoral. Antich hauria d'escoltar
menys Munar i els poders fàctics i més els
seus socis.
